Pròleg, Rosa Piquín CancioIntroducció La Visitació. L'acolliment Se n'anà A la muntanya Entrà a casaI saludàElisabet Plena de l'Esperit Sant Vingui a visitar-me? La meva ànima Maria se'n tornà a casa seva El bon samarità. Ètica i moral I care Estima els altres com a tu mateix Un home Baixava de Jerusalem a Jericó I caigué en mans d'uns lladres Veié l'home i passà de llarg per l'altra banda Un samarità s'hi acostà I se n'ocupà Tu fes igual Calenzano i Barbiana Un pare tenia dos fills. Dos llops en mi «Jo, senyor de Milany» Un pare Tenia dos fills Se'n va anar a un país llunyà Dilapidà els seus béns I se n'anà a la casa del seu pare El seu pare el veié i es commoguéEl fill granQuan s'acostava a casa Hem d'alegrar-nos i fer festa «Aneu a cercar el tió» El cec. La bellesa Vora el camíL'instantEl cec hi veiéI seguia Jesús glorificant DéuTambé tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu Zaqueu. Autoconeixement i autoestimaElisabeth Eidenbenz i la Maternitat d'ElnaEra petit d'estatura Alçà els ulls Una invitació Autoconeixement. Autoestima Prendre consciència d'un mateix Aprendre Abans. Durant. Després Potser cal renovar criteris Autoestima: una vida amb sentit Autocontrol Educar-nos Mirada, escolta, paraula Emocions Un sentit a la vida L'altre i jo som multitud ¿I si anem més enllà, més endins? Els restitueixo Es posà dret Avui Passió i mort de Jesús. Passió i mort de l'ésser humà Fou al Puente Bulnes Convingueren de donar diners a JudesEra de nit Allunyeu de mi aquest calzeAtaquem amb l'espasa? El Senyor es va girar i mirà Pere El conduïren al tribunal Barrabàs o Jesús? I el féu assotar Aquí teniu l'home! No tenim altre Rei fora del Cèsar! Els el va lliurar perquè fos crucificat I, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera Van agafar un tal Simó de Cirena i li carregaren la creu Dones de Jerusalem No ploreu per mi Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills Quan els soldats hagueren crucificat Jesús Prengueren el seu mantell Pare, perdoneu-los Se'n burlaven Aquest no ha fet res de mal Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat? Tinc set! Pare, confio el meu alè a les vostres mans Llavors inclinà el cap i expirà S'estaven a distància i ho contemplaven Jesús en braços de sa mare El posà en un sepulcre Les dones prepararen olis aromàtics i perfums El vespre abans que a mort fos lliurat Emaús. Assaig de Pregó pasqual Francesc Barrachina i Canellas Feien camí cap a un poble anomenat Emaús Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells El cas de Jesús de Natzaret Nosaltres esperàvem Unes dones No calia que el Messies patís tot això? Queda't amb nosaltres! Ell desaparegué Jerusalem Epíleg
«Què et puc dir dels éssers humans, Vítia? Em sorprenen per a bé i per a mal», escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto. Què en podem dir, de la condició humana? Què en sabem? Com la vivim?Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiència espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. També incoherència, indiferència, de vegades crueltat. Capacitat d'enlairar-nos a allò més sublim o de davallar als abismes més miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l'esplendor. Sempre en el misteri.Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l'altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per això anem caminant. El camí constant de l'educació. Res més que un camí: educar tot educant-nos.«Vitenka... Aquesta és l'última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre». (V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)
